TARABÀBULA, la freqüència de la meva essència

TARABÀBULA, la freqüència de la meva essència
Uma Ysamat

PRESENTACIÓ

Tarabàbula és un espectacle per a soprano-pianista-actriu. Parla d’un viatge oníric a través  d’una dona i un piano  -el qual pren forma com si es tractés d’un personatge real-  que transiten per diversos estats d’ànim i exploren les quimeres de l’humor i el surrealisme. Aquest diàleg del real i de l’imaginari el suporten la música, la performance i elements de so i llum. El repertori de l’espectacle inclou tant música clàssica com contemporània, passant per intervencions de música pròpia. A través de la seva sensibilitat, l’Uma ens acosta amb senzillesa i frescor a molts anys de bagatge, al contacte amb grans mestres de l’art de l’escena i la música. 

LA FREQÜÈNCIA DE LA MEVA ESSÈNCIA 

Feia temps que se’m passejava un cargolet per l’orella, que amb la seva consistent i humida lentitud em passava l’íntim missatge, encara sense forma, però amb una diàfana i evident claredat. Quan vaig decidir d’acceptar aquesta informació, un esclat de colors, formes i sons van il·luminar la col-i-flor del meu pensament.

Tota la intensa experiència de treball a escena -de vegades amb vint-i-una representacions per mes- compartint viatges per tot el món i vida amb una nova família vinculada a la creació artística i escènica; aprenent a cada instant a donar el millor més enllà de la fatiga i la inèrcia, a no utilitzar cap més recurs que la humanitat de cadascú, a confiar en l’humor com un dels grans mestres, a crear espais onírics per a tot tipus d’espectadors, a entendre que la vida i els somnis porten l’empremta de l’essència, deia, l’experiència de tants anys, em va convèncer de crear el meu propi espectacle.

Pocs dies després vaig rebre la proposta de participar a una soirée a Salzburg on se’m demanava de presentar un solo de tretze minuts. Això va fer que tingués que esprémer la meva cervellina col-i-flor per presentar quelcom que tingués una identitat, la qual vaig titular  “L’Oliva Rellena de Tarabàbula“ pel seu format aperitiu. L’evident empenta que em va suposar la invitació va tenir com a conseqüència que se’m obrissin les portes d’un espai privat, l’estudi d’una gran amiga i pianista on elaborar aquest treball personal.

En aquell moment vaig presentar una part de l’espectacle, gairebé la meitat, als responsables del Festival Òpera de Butxaca i amb molt interès varen convidar-me a participar-hi. Per poder desenvolupar la creació amb el màxim de condicions, he tingut la sort de poder comptar amb la generosa i desinteressada resposta, oferint-me el seu espai, d’una de les gran figures de la dansa del nostre país. Dono les gràcies per tot!…

Uma Ysamat

Idea original i direcció:   Uma Ysamat

Acadèmia Marshall / Sala d´Actes
29, 30 de novembre i 1 de desembre 2007

Creació: Uma Ysamat i Elisabeth Suñé

Direcció escènica:  Elisabeth Suñé

Soprano, pianista, actriu:  Uma Ysamat

Vestuari i atrezzo:   Valéria Civil

Disseny de so: Ferris Aromi

Producció i regidoria: Carles Joan-Torres

Tècnic de so i llums:  Salvador Torrent

Ajudant-plateau:  Arnau Udina

Foto: Isabelle Banco 

Amb l’aparició i desaparició del pianista  Josep Colom com a Darnot i Misicoles

Altres personatges suggerents: Uma Ysamat com a Catástoples i Fosilia, també Funerius, Spardantis, Ticlenius i Hermeniatis

Coproductors: Antoine et Isabelle de Levis Mirepoix, Daniele Gallay,  Margarita Serrat,

Sol Picó

Col.laboradors:  Xavier Garcia, Olvido Lanza, Albert Suñé, Sacha Crisan 

SALA DE PREMSA