Stabat

Stabat
Xavier Maristany

Amb Stabat, Xavier Maristany continua la seva indagació musical a l’entorn de la música, la veu i l’escena. Amb text de Víctor Sunyol i la col.laboració de l’escenògraf José Menchero, amb els quals ja ha treballat en anteriors ocasions, Stabat ens parla de l’individu contemporani, imatge de la Pietat davant del seu propi cadàver. A partir de nocions com mirada, dolor, record, mort o absència, reflectides també en la fragilitat i l’efimeritat de les formes i els materials emprats, l’obra va construint el seu propi llenguatge a partir de les restes dels llenguatges ja inservibles i construeix una reflexió i una nova mirada sobre l’individu dels nostres dies.

La paraula, la veu, la memòria

Des del moment que en Víctor Sunyol em va ensenyar l’Stabat, vaig saber que allò també seria una cantata. Ni l’Stabat ni jo teniem alternativa: el text se “sent” i, a més, planteja, a manera de doble o triple horitzó, temes que em són essencials: la mare, enfront del seu fill mort però, alhora, el poeta devant “el cadàver que és la llengua” i, en definitiva, l’existència com a record permanent, remor somorta. Stabat no “parla” de la mort, del no-res, sinó del temps infinit del record, d’una absència.

STABAT no és només la versió musical d’un text, ni tan sols la seva escenificació. Com en anteriors treballs que he fet amb en Víctor Sunyol, els seus poemes són el punt de partida d’una nova obra.

El tractament de la veu serà el més ampli possible, buscant no només el registre “normal” de cada intèrpret, sinó també altres sonoritats, com ara respirar, riure o plorar. I, sobretot, cantar.

El concepte escènic, incloent la participació activa dels intèrprets, és essencial. Ningú no cantarà o tocarà sense més. Les cantants no només usaran la veu, també “estaran” a escena, i faran servir la parla, el moviment, la manipulació de petits objectes.

Conceptes com la ingravidesa, l’aigua o la fragilitat estaran presents en tots els elements que compondran STABAT: text, escenografia, música, moviment i imatges esdevindran un tot, un concert. Un espectacle arriscat, contemporani i alhora molt visual i, per tant, amb clara voluntat d’arribar a tothom i a tot arreu.

STABAT està instrumentat per a tres veus femenines –dues sopranos i una mezzo-, una actriu, síntesi i entorn sonor electroacústic.

Xavier Maristany

Composició, direcció i espai sonor: Xavier Maristany
Text original i llibret: Víctor Sunyol

Sala Beckett
3,4,5 i 6 de novembre 2005 

Soprano: María Hinojosa
Soprano: Carme Sánchez
Mezzosoprano: Montserrat Bertral
Actriu: Montse Vellvehí

Direcció d’escena: Pere Eugeni Font i Montse Vellvehí

Escenografia i il.luminació: José Menchero

Vestuari: José Menchero i Raquel Bonillo

Imatge: Adolf Alcañiz

Producció executiva: Olga Pratdesaba

Paper: Victòria Rabal

Premsa: Sandra Costa / Comedianet

Producció: Musicavista, Festival d´Òpera de Butxaca i Noves Creacions

Coproducció: Ajuntament de Tiana, Festival Panorama d’Olot

Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

SALA DE PREMSA