Orlando Furioso!

Orlando Furioso! és un projecte insòlit i fascinant que reuneix, d’una banda, quatre instruments de corda electro-mecànics, un cap que parla, un tambor que toca sol, mecanismes tots ells creats per Roland Olbeter i dotats de so acústic real i moviments autònoms i, d’altra banda, una soprano. Tots ells interpreten una adaptació escènica-musical del clàssic Orlando Furiosode Ludovico Ariosto. Roland Olbeter és el creador de gran part dels mecanismes i enginys que utilitza La Fura dels Baus en els seus espectacles i Michael Gross és trompetista i compositor i ha col·laborat amb artistes com Frank Zappa, Mauricio Kagel o Stockhausen.

La complexitat aventurera d’Orlando Furioso!

Orlando Furioso! consta de dos aspectes fonamentals: d’una banda la realització dels instruments, dotats de so acústic real i moviments autònoms, i d’altra banda la composició i posada en escena d’una peça musical a mida per a aquest conjunt, acompanyat d’una soprano, basant-nos en l’obra del renaixement italià Orlando Furioso de Ludovico Ariosto. La idea d’aquesta instal·lació prové de l’evolució d’altres peces sonores anteriors, realitzades al llarg dels últims anys. Dins d’aquesta mateixa línia de treball destaquen les creacions fetes per a Marcel·lí Antúnez i La Fura dels Baus. El juny de 2003, en el marc del festival SÓNAR de Barcelona,
Roland Olbeter va exposar quatre instruments anomenats “soundclusters” al MACBA. Set professionals de la música electrònica i contemporània van ser convidats a programar una peça de 3 o 4 minuts cadascú.

Els instruments / Els instruments constitueixen una plataforma que serveix als músics per a composar peces pensades especialment per a l’ocasió. Són quatre instruments de corda, tots ells amb una afinació distinta, i un tambor. Com qualsevol instrument analògic, tenen els seus sons i qualitats particulars que en defineixen el caràcter. El fet diferencial més important és la utilització de l’E-BOW, a més del seu caràcter robòtic que obviament influeix en la seva sonoritat. L’E-BOW és un sistema electromagnètic que serveix per posar en ressonància la corda. Substitueix l’arc tradicional d’un violí. A part de la sonoritat, Olbeter posa èmfasi en aconseguir uns moviments complexes i precisos. Cadascun dels cinc instruments es mou al voltant d’un eix vertical (el diapasó) i un eix horitzontal (el tub sonor).

L’argument / L’Orlando Furioso de Ludovico Ariosto és un conte fantàstic que, pel grau de bogeria dels seus molts personatges, profusió de relacions impossibles, guerres absurdes i fets delirants, podria inspirar més d’un guió cinematogràfic. El llibret del Concierto para Cuarteto de Cuerda, Tambor y Soprano escull la tempestuosa història d’amor entre Orlando, heroic cavaller creuat, i Angèlica, filla de l’emperador de la Xina. Orlando apareix com a heroi i com a perdedor. El seu amor no correspòs l’obsessiona fins al grau de perdre la raó i enfurismar-se. Es torna violent i comet actes realment terribles.

A la segona part, Astolfo, fill del rei d’Anglaterra i amic d’Orlando, viatja a la lluna. “En el universo no se pierde nada. Donde acaban las cosas perdidas en la tierra? En la luna”. Allí viatja Astolfo en busca de la raó perduda d’Orlando, per a tornar-la-hi i curar-lo del seu mal.

Aquesta fascinant història s’ofereix com un entorn idoni per als 5 instruments musicals d’aquesta obra que, així com els protagonistes d’Orlando Furioso, escapen a una lògica quotidiana i reivindiquen allò excepcional com a normal.

Roland Olbeter