Macbeth, sempre

Macbeth, sempre
Claudio Zulian

Tota política és ara “espectacular”. A Macbeth, sempre ens pregunten què és i com és aquest espectacle. El text de Shakespeare clarifica la qüestió: es pregunta per l’espectacle de la política des de dins de l’espectacular, a escena. Ens hem submergit en alguns aspectes fonamentals de l’espectacle polític: la música, que presideix de forma ritual: mítings, desfilades i discursos; el “color de la veu”, des de la veu nasal dels televisors i les ràdios al color més comú de la veu política, fins l’eco dels pavellons d’esports en els mítings (la seducció del sonor és part fonamental de l’ordre polític actual); les formes visuals i dramàtiques dels mitjans de comunicació, des de la publicitat fins als telenotícies. Els mitjans de Macbeth, sempre són els de l’espectacle polític modern: amplificacions i transformacions electròniques de la veu, projeccions, rètols i pancartes.

Veus i música per a un espectacle. A partir del text de William Shakespeare.

Idea, direcció i música: Claudio Zulian

Sala Beckett, del 14 al 16 de novembre de 1997

Intèrprets:  Eleonora Marino, Andrea de Luca

Espai escènic: Toni Rueda

Disseny gràfic: Agustí Feliu

Vídeo: Jordi Rebollo

Transformació electrònica del so: Joan Josep Ordinas, Claudio Zulian

Concepció informàtica: Joan Josep Ordinas

Producció executiva: Arantxa González

Comunicació: Montse Herrera

Cinta magnètica realitzada al laboratori del GRAME (Lyon) i al Conservatori Nacional de Música de Perpinyà

Una producció ACTEON

Una coproducció de SALA BECKETT

Espectacle subvencionat pel Ministerio de Educación y Cultura INAEM

SALA DE PREMSA