La Petita Bufa

La petita bufa es el que en podríem dir un monòleg interferit.

Ulisses, l´heroi grec, conversa amb ell mateix, encara que sembli mantenir diàlegs amb altres personatges, El registre (com el personatge) és còmic, o mes ben dit esperpèntic. La ironia, si no el sarcasme, planeja sobre un discurs existencialista.

La petita bufa forma part del projecte d’òpera de cambra La bufa, per a soprano, mezzo-soprano, tenor, Baix, flauta, clarinet, viola, violoncel i percussió.

Ulisses víctima d´un malefici de la dea-maga Circe. Jeu al llit i conversa amb la seva consciencia. Fa vint anys que va sortir de Troia maldant per tornar a casa. En el moment de màxima desesperació, acudeix Circe. Commoguda per l´aventurer l´allibera i li obre les portes de l´infern. Ulisses entra a l´infern, un lloc ple de silenci i de vaguetat. Conversa amb la seva mare Anticlea, que culpa dels seus mals, Ulisses vol respostes, però les ombres nomes tenen ombres de respostes. Finalment conclou que nomes la casa i perpetuar l’espècie te sentit. Un cop  a casa, Ulisses s´avorreix i descobreix que ni tan sols la casa i l’espècie donen sentit a la vida. Tot el seu periple ha estat inútil.