La Petita Bufa

La Petita Bufa és el que en podríem dir un monòleg interferit.
Ulisses, l’heroi grec, conversa amb ell mateix, encara que sembli mantenir diàlegs amb altres personatges. El registre (com el personatge) és còmic, o més ben dit esperpèntic. La ironia, si no el sarcasme, planeja sobre un discurs existencialista.
La Petita Bufa forma part del projecte d’òpera de cambra La Bufa, per a soprano, mezzosoprano, tenor, baix, flauta, clarinet, viola, violoncel i percussió.
Ulisses és víctima d’un malefici de la dea-maga Circe. Jeu al llit i conversa amb la seva consciència. Fa vint anys que va sortir de Troia maldant per tornar a casa. En el moment de màxima desesperació, arriba Circe. Commoguda per l’aventurer l’allibera i li obre les portes de l’infern. Ulisses entra a l’infern, un lloc ple de silenci i de vaguetat. Parla amb la seva mare Anticlea, a qui culpa dels seus mals, Ulisses vol respostes, però les ombres només tenen ombres de respostes. Finalment conclou que només la casa i perpetuar l’espècie tenen sentit. Un cop a casa, Ulisses s’avorreix i descobreix que ni tan sols la casa ni l’espècie donen sentit a la vida. Tot el seu periple ha estat inútil.
Música i direcció musical: Jordi Rossinyol
Llibret: Albert Mestres
Teatre Malic, Barcelona, dies 26, 28 ,29 i 31 d’octubre i 2, 4 i 5 de novembre de 1995
Ulises: Josep Pieres, baix
Consciència: Montserrat Solà, soprano
Circe i Anticlea: Marisa Martins, mezzosoprano
Ballarina: Carme Torrent
Grup instrumental Vol Ad Libitum
Xavier Esteve, flautes
Albert Gummi, clarinet i clarinet baix
Mario Bugliari, viola
Elisabetta Renzi, violoncel
Direcció artística: Andreu Carandell, Albert Mestres, Diego Murciano i Jordi Rossinyol
Posada en escena: Andreu Carandell i Diego Murciano
Tècnic de llums: Jordi Casasayas
Vestuari i maquillatge: Mònica Marcos i Mònica Ramos
Escultura: Nico Nubiola i Lali Canosa
Hi col laboren:
Associació Catalana de Compositors
Fundació Música Contemporània
Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona