La Petita Bufa

La Petita Bufa és el que en podríem dir un monòleg interferit.

Ulisses, l’heroi grec, conversa amb ell mateix, encara que sembli mantenir diàlegs amb altres personatges. El registre (com el personatge) és còmic, o més ben dit esperpèntic. La ironia, si no el sarcasme, planeja sobre un discurs existencialista.

La Petita Bufa forma part del projecte d’òpera de cambra La Bufa, per a soprano, mezzosoprano, tenor, baix, flauta, clarinet, viola, violoncel i percussió.

Ulisses és víctima d’un malefici de la dea-maga Circe. Jeu al llit i conversa amb la seva consciència. Fa vint anys que va sortir de Troia maldant per tornar a casa. En el moment de màxima desesperació, arriba Circe. Commoguda per l’aventurer l’allibera i li obre les portes de l’infern. Ulisses entra a l’infern, un lloc ple de silenci i de vaguetat. Parla amb la seva mare Anticlea, a qui culpa dels seus mals, Ulisses vol respostes, però les ombres només tenen ombres de respostes. Finalment conclou que només la casa i perpetuar l’espècie tenen sentit. Un cop a casa, Ulisses s’avorreix i descobreix que ni tan sols la casa ni l’espècie donen sentit a la vida. Tot el seu periple ha estat inútil.