Els contes de Sade

Els contes de Sade
Enric Ferrer

Basat en l’obra teatral Diàleg entre un Sacerdot i un Moribund i en els contes La Gata Maula o L’encontre inesperat, Agustine de Villeblanche o L’Estratagema de l’Amor, El Marit Escarmentat, La Llei del Talió i El preceptor Filòsof, del Marquès de Sade i en una cita lliure a l’obra teatral Madame de Sade, de Yukio Mishima.

L’obra

L’obra literàri-filosòfica i la persona coneguda com el Marquès de Sade són una de les més controvertides llegendes del seu moment i també del segle xx. Rebel, revolucionari i carregat fortament de sexualitat, va viure gran part de la seva vida tancat a la presó i al manicomi, llocs on va poder escriure la major part de la seva obra.

L’òpera contemporània Els Contes de Sade comença presentant-nos Donatien Alphonse François de Sade, el Marquès de Sade, descendent d’un dels més antics i nobles llinatges de la Provença, a la presó de la Bastilla cap als voltants de 1789. És un home corpulent, gras, amb roba llardosa i de mitjana edat. El Marquès (l’actor) es dedica a escriure per matar el temps de tedi i avorriment que li proporcionen tantes hores a la seva cel·la. Mentre ell escriu, els seus personatges (els cantants) representen a la seva imaginació els cincs contes que en aquell mateix moment està redactant.

La seva imaginació “trasllada” la representació a l’espai escènic de la cel·la, on veurem actuar els cantants mentre ell, en un racó, escriu i escriu. Sade lluitava no sols contra l’ús polític del cristianisme que tenia per finalitat el domini i la defensa de la propietat nobiliària sinó contra el racionalisme deísta, que era el nou instrument de l’emergent i totpoderosa burgesia per anàlogues finalitats. Per això, Sade parteix del pressupòsit que el vici és superior a la virtut perquè es basa en el plaer físic, dada del tot irrefutable, mentre que a la base de la virtut es troba només una delectació “moral” o “d’opinió”. Els contes narrats a l’espectacle són, a més a més, molt representatius de la manera d’entendre l’art i la vida del Marquès i es troben en directe relació amb la seva vida i la seva filosofia: “Imperiós, colèric, impulsiu, exagerat en tot, amb un desordre en la imaginació en allò que es refereix als costums com no va haver-hi mai ningú; atent fins el fanatisme, heu-me ací en dues paraules, i una cosa més encara: mateu-me o accepteu-me tal com sóc puix no canviaré”. Simone de Beauvoir, en el seu important assaig sobre el Marquès de Sade, contesta aquesta darrera afirmació:”preferiren matar-lo. Al principi a foc lent en el tedi dels calabossos i després per la calúmnia i l’oblit”. I així fou.

Pau Guix

Música i direcció musical: Enric Ferrer

Llibret i direcció d’escena: Pau Guix

Idioma: català / Durada aprox, 85 min  

Teatre Malic, Barcelona, del 27 de novembre a l’1 de desembre de 2002

Personatge 1: Antoni Comas, tenor / Personatge 2: Escarlata Blanco, mezzosoprano / Personatge 3: Montserrat Melero, soprano / Personatge 4: Josep Pieres, baix  / Marquès de Sade: Enric Cervera, actor

Conjunt Instrumental:

David Casanova, Pianista / Josep Pazos, Violoncel·lista

Il·luminació: Toni Ancillo

Escenografia i vestuari: Jordi Bernaus

Correcció d’estil i de català: Benjamí Company

Ajudant de Direcció: Marta Timón

Productor Executiu: Pau Guix

Productor Delegat, VOX 21: Antoni Comas

És una coproducció entre el Festival d’Òpera de Butxaca,

Teatre Malic, l’Associació Promoció Gestió Artística (APGA),

FOB’02 i VOX 21.

SALA DE PREMSA