El Fervor de la Perseverança



El Fervor de la Perseverança vist per Carles Santos el compositor.
El pitjor que pot passar-li a una paraula, és tindre una falta d’ortografia.
Una paraula amb una falta d’ortografia segueix significant el mateix però d’una manera equivocada.
Ni tan sols per error pot significar alguna cosa diferent d’allò que significa.
Per exemple, el títol d’aquesta obra es podria condemnar amb dues faltes d’ortografia: una, la paraula fervor, canviant-la per ferbor i una l’altra a la paraula perseverança canviant-la per la paraula perseberança.
El ferbor de la perseberança a efectes d’enteniment seria igual al fervor de la perseverança, però d’una manera equivocada.
En definitiva, l’ortografia no hauria d’existir, ja que no serveix per a gran cosa i pot provocar confusió.
El ferbor de la perseberança o el que és el mateix el fervor de la perseverança és un títol que encara no pot ser utilitzat per una persona jove, ja que la perseberança o perseverança necessita el seu temps per a que es declare un hàbit. L’hàbit de la perseberança o la perseverança.
Amb falta o sense falta ortogràfica, aquest títol encapçala un espectacle ple de faltes i errors perseberats o perseverats que han necessitat el seu temps per a fer comprendre que allò que sembla ser, no sempre ha estat així. Per exemple, jo mateix.
Jo mateix i tot el que se’n deriva d’un recorregut sistòlic i personal, per la simpàtica i romàntica avantguarda actual que va des de l’Edat Mitjana fins al concepte determinant del “com més equivocat, millor”.
És el plaer de no ser allò que tenies que ser, convertint-te tu mateix en la falta d’ortografia, d’un llenguatge que ofèn les ortodòxies.
Estem parlant d’un espectacle equivocat ple de raó en si mateix que marca la diferència entre el temps utilitzat i el temps viscut.
La percepció de la falta perseberant o perseverant és sempre inútil i ajuda al mateix temps a prioritzar la irresponsabilitat de l’acte per sobre de la seua lògica.
Aquesta nit segurament serà una nit d’errors.
Amb un altre títol, aquest espectacle funcionaria igualment.
Carles Santos (agost-2006)
Creació: Carles Santos
Música: Frederic Chopin, Tomás Luis de Victoria, Richard Wagner, Hugo Wolf, Carles Santos
Idioma: català i alemany
Teatre lliure / Espai Lliure del 23 de novembre al 3 de desembre de 2006
Ajudantes de direcció: Anna Llopart i Montse Colomé
Intèrprets:
Anna Ycobalzeta (actriu)
Clàudia Schneider (mezzosoprano)
Carles Santos (piano)
Il·luminació: Raimon Rius
Moviment: Toni Jodar i Trinidad García
So: Damien Bazin
Vestuari i caracterització: Mariaelena Roqué
Audiovisual /Animació
Dibuixos: Mariaelena Roque
Realització d’animació: Nacho Villaró
Ajudant d’animació: Liliana Fortuny
Projecció fotogràfica
Fotografies: Carles Santos
Vídeo
Intèrpret: Vincent Rebours (dansa vertical)
Producció i realització: Benecé produccions
Disseny del sistema audiovisual: Miguel Rubio
Programador Pure Data: Claudio Nervi
Construcció d’elements escènics: Antigua & Barbuda SL
Realització de vestuari: Taller Cia. Carles Santos
Producció
Coordinació: Collserola Pc / Isabel Castellet
Producció tècnica: Susana Jové
Producció executiva: M.O.M./ Marta Oliveres Management – Companyia Carles Santos
Producció: Companyia Carles Santos
Coproducció: Festival d’Òpera de Butxaca i Nova Creació, Teatre Lliure, Temporada Alta, Les Nuits de Fouviere 2007, Festival Internacional de las Artes de Salamanca 2007
La Companyia Carles Santos era subvencionada per: l’ICIC-Generalitat de Catalunya, INAEM del Ministerio de Cultura, ICUB- Ajuntament de Barcelona