Cecilio in Memoriam

Cecilio in Memoriam
Text i música d´Eduardo Diago / 1997

“Cecilio in Memoriam” segueix la línia iniciada a “Càsting”.

Presenta, més que un musical, una història en la que la música en directe i el teatre es fusionen, on els músics i els actors /cantants formen part d’un tot argumental. Una història dinàmica farcida de sorpreses, portada endavant mitjançant números musicals que oscil·len entre l´òpera contemporànica, el cabaret i la sarsuela, barrejats els uns amb els altres, articulant-se a favor dels efectes dramàtics de la historia. Una barreja de gèneres que en cap moment és caòtica: l´ambigua figura de Cecilio, al voltant de la qual prenen vida tots els personatges, ens permet integrar sense incoherències argumentals els diferents registres.

“Cecilio in Memoriam” fuig del format musical d’importació. És Un espectacle original en la seva forma i que té la voluntat d’arribar  a un ampli marge de públic, des de l´espectador que només desitja entreteniment fins a aquell que gaudeix descobrint les diferents lectures que suggereix la seva trama.

Argument

Un homenatge pòstum a la persona de Cecilio, compositor que ha mort en estranyes circumstàncies. La seva vídua, Mona, i el seu deixeble incondicional, Manuel, apadrinen aquest homenatge, l’objectiu del qual és recollir fons per a la construcció d´un maussoleu que aculli l’únic objecte que va quedar del gran mestre: la seva sabata dreta. Mona cantarà per a tots els assistents a l´homenatge l´obra pòstuma de Cecilio. “La més bella ària d´amor”,una ària que va rebre en l´última carta que el Mestre li va enviar.

Però l’aparició de Mimí descobreix que la mort ha estat un assassinat….Una història d’amor, odi, enveges, morts…i tota mena d´aperitius.

Text i música: Eduardo Diago

Intèrprets:

Carles Gisbert: Manuel

Carmen Sánchez: Mona

Neus Mayolas: Mimí

Quim Solé: Guitarra

Javier Férnandez: Percusión

Matthias Weinmann / Joan Palet: Violoncel

María Ugarte: Violí

 

Direcció: Eduardo Diago

II.luminació: David Lasheras

SALA DE PREMSA