Bruna de nit

Bruna de nit
Xavier Pagès

ARGUMENT

Un bon dia, en un país que tan podria ser llunyà com molt proper, el temps es va aturar. La raó era, a més de preocupant, d’allò més estrambòtica: la lluna va deixar de passejar-se pel cel de la nit. Els problemes d’aquell país eren d’alarma mundial: el Rei havia perdut la seva força pomposa, els savis no se’n sabien avenir, als pagesos no els creixien les maduixes ni els pebrots, les prenyades no podien donar a llum… el Doctor del regne no donava a l’abast. Era un món que s’aclucava.

La Bruna, una noia d’aquell país desafortunat, es desviu de preocupació. Però, per sort de tots, és valenta i decidida. No en va se li presentarà en Pessic Magí, l’ésser més fabulós i intrèpid que mai hagi vist ningú, que entre jocs i endevinalles, desplegant el seu camí de versos, s’endurà la Bruna cap a un altre món: el món del circ celest. Perquè és allà on s’amaguen els mecanismes secrets de l’Univers. És d’allà d’on prové una veu que els convida a buscar-los i descobrir-los.

Com davant d’un escenari clos, la Bruna i en Pessic Magí, després d’un llarg i misteriós viatge, toparan amb un gran teló. Qui el guarda i hi cus les constel.lacions és el Sastre de l’Univers, que remuga de desesperació: cap estel, cap cometa, cap planeta no sap cap on anar si no hi ha lluna! Però en Pessic Magí no es desanima i segueix, intrèpid, la seva recerca. Serà aixecant el teló, com obrint una porta tancada, que ell i la Bruna entraran de ple al món del circ celest. Allà els espera la Trapezista, que tant els ha cridat amb belles melodies. Allà tots els cossos celestes estan espectants… On serà la lluna?

I la Trapezista els descobrirà el seu gran secret: és ella qui, com una mare, guarda la lluna apagada, una lluna que no funciona vés a saber per què! Una lluna que, si escoltem bé, sentirem com grinyola… En Pessic Magí, de nou, serà el valent que farà veure a tothom que cal anar al pinyol del problema: al cor de la lluna.

Dins de l’astre, el nostre viatger quedarà astorat i meravellat: qui mou el mecanisme són dos germans bessons que s’han deixat seduir per dos estels malèvolament embaucadors! I com que brillen des de racons oposats de l’univers, cada un tiba el mecanisme lunar cap un costat diferent! I tot perquè volen arribar fins a ells! Com n’estan de barallats! En explicar-ho, en Pessic Magí no se’n sap avenir. Però, llest com la fam, ja té una solució al problema: cal crear un nou estel, brillant i encisador com cap altre. Tothom a la feina! La Trapezista va cridant els planetes, que cediran, cada un d’ells, una qualitat per al nou estel. Fins i tot hi acudeix el Sol, que deixarà part del seus cabells per cosir un vestit per al nou astre. Però no serà sinó amb l’ajuda de la Bruna que tot quedarà enllestit: ella serà qui es vestirà amb tots els elements.

Amb el nou estel a la carpa, tot recobra llum i vida: els bessons van cap a ell, més enamorats que mai. La lluna camina i tot l’Univers recupera l’harmonia perduda, la melodia alegre que, amb goig esclatant, es posaran a entonar, per fi, tots els personatges.

Música i direcció musical: Xavier Pagès

Llibret: Joan Duran

Idioma: català / Durada aproximada 45 minuts 

CCCB, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Dies 26 i 27 de novembre de 2004

Cantants:

Paula Nogueira, soprano  / Escarlata Blanco, mezzo-soprano / Jordi Velázquez, tenor / Marco Riccetti, baríton primer /  Eduard Moreno, baríton segon

Narrador: Joan Miquel Artigues 

Músics:

Bernat Castillejo, flauta /  Pere Benítez, clarinet  / Jesús Lira, violí / Anna Comellas, violoncel  / Toni Cubedo, contrabaix  / Santi Molas, percussió  /Daniel Garcia, piano

Agraïment a l’Escola de Música del Palau 

Encàrrec del Festival d’Òpera de Butxaca i Noves Creacions

SALA DE PREMSA