Òpera

Je Suis Narcissiste

Ópera bufa

Sembla un moment ben propici per parlar del narcisisme. Aquest narcisisme que ho inunda tot; aquest que augmenta la nostra percepció de nosaltres mateixos i ens empeny a fer-ho tot en gran, no obstant haguem oblidat, fins i tot, la raó de fer-les.

Arrencant des d’un humor negre sense concessions, Je Suis Narcissiste ens presenta a una organitzadora d’esdeveniments culturals que viu cada dia com una carrera d’obstacles que s’interposen entre ella i la seva felicitat. Els esdeveniments la desborden i les persones la deixen sumida en una sensació de solitud. Parelles, mascotes, caps, ascensoristes, artistes o treballadors de funeràries semblen estar molt més interessats a parlar que no pas a escoltar. Davant d’un brou de cultiu tan saborós, n’hi haurà prou amb un desencadenant, en forma de gat mort, perquè arribi el col·lapse emocional. Aclaparada, arriba a la consulta d’ un psiquiatre que sosté tot tipus de teories tan excèntriques com ell mateix. Ambdós viatjaran junts a través d’una experiència transformadora (o no).