Història

Òpera de Butxaca i Nova Creació (OBNC) neix com Festival al 1993 en el Teatre Malic sota la direcció de Toni Rumbau.
Amb la incorporació de Dietrich Grosse al 2002, l’OBNC es dedica cada vegada més a la creació d’òpera nova, amb un especial èmfasi en els creadors catalans. El 2007 s’organitzen els dies de l’òpera catalana al Staatstheater Darmstadt, on es presenten en el marc de la Fira de Llibres de Frankfurt quatre òperes de compositors catalans per primera vegada com un cicle a l’estranger, tota una fita en la história musical del país. 2007 també és l’últim esplèndid any del festival. De les llavors sembrats aquests anys compositors sortits de l’OBNC com Enric Palomar, Agustí Charles o Hector Parra entren en els anys 2009-2011 en el Gran Teatre del Liceu i el circuit de l’òpera Europea, amb un gran èxit de públic i de crítica.
L’ens OBNC reprèn la seva activitat com a productora d’obra tearo-musical i lírica nova al 2011, fitxant a Marc Rosich com a nou director artístic, després de la retirada de Toni Rumbau. Organitza aquell any el Simposi Internacional de llibret i òpera. D’ençà produeix òperes d’autors catalans amb ajut i en coproducció amb socis internacionals com el Theater Basel, Festival Castell de Peralada, Neuköllner Oper Berlin, Musiktheatertage Wien, Festival GREC. L’equip artístic jove de la producció Dido Reloaded aconsegueix el Berliner Opernpreis 2014 i obre les portes a tota una fornada de gran talents musicals i dramatúrgics de la generació més jove del país. Més d’una quinzena d’obres importants en els darrers deu anys són fruït de la labor incansable de l’OBNC, els artistes, l’ajut de tantes i tantes institucions, administracions, teatres, festivals i d’un públic fidel i nombrós.

Primera etapa

La primera etapa va consistir sobretot en obrir a la ciutat un espai conceptual que fins llavors no existia, o en tot cas existia d’una manera dispersa, difusa i aventurera: l’espai de l’òpera de petit format i de nova creació. L’etapa es va caracteritzar per tenir el Teatre Malic com a seu principal, tot i que no única, ja que durant els 12 anys que va durar, fins el tancament del Malic el 2002, van ser molts els espais implicats. Una primera etapa de proves, plena d’encerts i de tempteigs, caracteritzada per una manca crònica de recursos i molt lligada als avatars propis del món de les Sales Alternatives. Potser destacarien les diferents produccions fetes amb Òpera Mobile i dirigides per Joan Anton Sánchez, l’obertura internacional a personatges com el compositor Jakob Draminsky o el director d’escena Luca Valentino, amb dues produccions molt aplaudides com Hin und Zurück de Hindemith i Orfeo Vedovo de Savinio, la primera òpera d’Albert Mestres i Jordi Rossinyol, la primera òpera d’Enric Palomar, Ruleta, la participació d’en Xavier Albertí en diverses propostes de butxaca, la irrupció de Marc Rosich com a dramaturg operístic, les distintes versions en titelles d’òperes conegudes de Pepe Otal, i d’altres. Aquesta va ser la infància del Festival.

Segona etapa

La segona etapa va començar el 2004 i va acabar amb l’última edició del 2007. La seva característica principal és l’entrada de Dietrich Grosse en la direcció del Festival, amb l’obertura i el salt internacional que això va representar.

En efecte, l’entrada de Dietrich Grosse va permetre fer el salt que necessitava el Festival d’obrir-se a Europa i d’elevar al màxim els seus nivells d’exigència. Com a il·lustració d’aquest canvi, hem de situar l’organització el 2004 de la reunió del NewOp que per primera vegada es feia a Barcelona i a un país del Sud. Un encontre que ens va permetre connectar amb productores i teatres prominents d’Europa.

Una altra característica important va ser la manca d’una seu pròpia del Festival, que va induir a una col·laboració amb nombrosos espais de la ciutat, cosa que donà molta visibilitat al Festival. Potser la principal pedra a la sabata fou la impossibilitat d’establir convenis amb les institucions que ens donaven suport.

Volem destacar d’aquesta segona etapa els encerts, que són molts. D’entrada, l’estrena d’una dotzena d’òperes noves: “Bruna de Nit” de Xavier Pagès i Joan Duran, “Stabat” de Xavier Maristany i Víctor Sunyol, “Juana” d’Enric Palomar i Rebecca Simpson, “Decorado con Tres Vistas”, d’Eduardo Diago, Domènech González de la Rubia i Sergio Fidemraizer, “Orlando Furioso” de Michael Gross i Roland Olbeter, “Trenes de Marzo” de Lars Graugaard i Toni Montesinos, “El Fervor de la Perseverança” de Carlos Santos, “Saló d’Anubis” de Joan Albert Amargós i Toni Rumbau, “La Cuzzoni” d’Agustí Charles i Marc Rosich, “Odola” de Jordi Rossinyol i Albert Mestres, i les estrenes a Barcelona de “Hangman, hangman! + The Town of Greed”, de Lleonard Balada. A destacar també les successives col·laboracions amb el Grup Instrumental Barcelona 216, que va permetre presentar a Barcelona “La Passione de Louis Andriessen” o el cicle de quatre obres de Peter Maxwell Davies “Vesalii Icones”, “Miss Donnithorn’s Maggot”, “Eight Songs for a Mad King” i “The Medium”. I last but not least, la formidable presència de quatre òperes catalanes a Darmstadt, en ocasió de la Fira del llibre de Frankfurt el 2007. Per a molts d’aquests projectes va ser decisiva la inestimable ajuda i col·laboració dels Instituts estrangers de Cultura: el Goethe Institut, el British Council, l’Ambaixada dels Països Baixos, l’Institut Francès, l’Ambaixada de Croàcia o institucions com l’Institut Europeu de la Mediterrània.

Esmentem també les dues dramatúrgies de Marc Rosich, una sobre les cançons de Gustav Mahler i l’altra sobre les cançons d’Alma Mahler, la reposició d’”El Barbiere di Siviglia” de Paisiello, i la reestrena d’”Il più bel nome” del compositor Antonio Caldara a Tarragona (l’obra, fou estrenada el 1708 a Barcelona, essent la primera òpera mai presentada a la Ciutat Comtal).

I parlant de col·laboracions, sens dubte la fonamental és la de tots els creadors, intèrprets i tècnics que van participar al Festival per l’alegria de participar-hi i creure en el projecte.

Un aspecte importantíssim d’aquesta segona etapa que durà de 2004 a 2007, va ser el conveni de col·laboració signat amb el Gran Teatre del Liceu per estrenar conjuntament autors catalans dins del Festival, amb el suport de la Fundació Caixa Catalunya. Una col·laboració que ha anat més enllà del 2007, com és la presentació de l’obra d’Hèctor Parra “Hypermusic Prologue” el 2009. Aquest acord va obrir un espai a la nova creació operística amb uns mitjans i unes exigències de qualitat indiscutibles.

L’altre punt cardinal han estat durant aquests quatre anys les coproduccions fetes amb teatres d’òpera alemanys, amb Halle per a “Juana” i amb Darmstadt per a “La Cuzzoni”, que ha obtingut una continuació en uns altres projectes més grans, “La cabeza del Bautista” d’Enric Palomar i “Lbyron” d’Agustí Charles/Marc Rosich, que el gener de 2011 s’ha estrenat al Staatstheater de Darmstadt i s’estrena al Liceu de Barcelona el 25 de juny de 2011.

S’afegeix, durant aquesta etapa, l’entrada del Festival en el cercle dels productors d’òpera d’Espanya Ópera XXI.

Es pot dir que durant aquestes dues primeres etapes, el Festival va sembrar, i que les collites se segueixen recollint al llarg dels anys

Després de l’èxit del Simposi Internacional d’Òpera i Llibret (2011), OBNC –i CITART, Centre d’Iniciatives del Teatre i les Arts SL que està al darrere del projecte– tornen a reprendre la seva activitat programadora a partir de la temporada 2012-13. D’aquesta manera, es dóna continuïtat a la feina desenvolupada pel Festival d’Òpera de Butxaca i Nova Creació, entre 1993 i 2007, i que en els darrers anys ha fomentat sobretot la presència dels creadors d’òpera catalans en el panorama internacional.

L’antic Festival d’Òpera de Butxaca i Nova Creació basava el seu programa en una oferta d’espectacles lírics concentrada en el temps que tenia lloc en diferents espais per tota la ciutat. Creiem que per a la nova etapa ens cal fer el contrari, concentrar una part important de la nostra activitat en un espai de referència i fer una oferta més dilatada en el temps, que es vagi desgranant al llarg de la temporada, fent així que el Festival sigui més visible en tant que generarà activitat de manera més periòdica. Les residències en diferents teatres i centres d’art de la ciutat, La Seca, Teatre Lliure, Festival Castell de Peralada o Centre d’Arts Santa Mònica dinamitzen més encara l’activitat d’aquesta nova factoria de creació.

Destaquem l’estrena absoluta d’importants obres en els darrers cinc anys: “Java Suite” d’Agustí Charles, amb llibret de Marc Rosich en cooperació amb el Theater Basel i el Festival Castell de Peralada 2012, “Dido Reloaded –Go Aeneas go” de Raquel García Tomàs, Joan Magrané, Octavi Rumbau i Xavier Bonfill, amb llibret de Cristina Cordero, Berlin Opernpreis 2014, “Bazaar Cassandra” d’Enric Palomar, llibret Marc Rosich, producció de la Neuköllner Oper Berlin 2014, totes estrenes absolutes.