Òpera

Lost Circles

Lost Circles és el títol del nou projecte de teatre musical d’æquatuor. La representació combina dues petites òperes: Im Bau de Michel Roth, 15 espais de so a partir d’un text de Franz Kafka, i Ana Andromeda d’Alfred Zimmerlin, set imatges líriques a partir d’un text d’Ingrid Fichtner. La primera òpera tracta d’una figura totalment aïllada del món exterior que es reclou, en el curs de la seva vida, en un cau per estar en un lloc segur d’enemics i molèsties. La segona obra tematitza, en format de monòleg, sobre el cicle de vida d’una dona que va morir en un accident, de com arribar a la fi.

Els instruments –oboè, violoncel i piano- – així com una veu de soprano creen un espai de so únic per a les dues obres. El tipus de composició però permet dues experiències d’espai completament diferents. Mentre Alfred Zimmerlin crea “un espai de so, movent-se dinàmicament en direccions diferents”, Michel Roth explica, a la primera part de la representació, “un so claustrofòbic diferent” amb una “restricció i una disminució del quadre de so”, segons l’autor. L’experimentació de l’espai també forma part de la posada en escena que ha elaborat Georges Delnon al costat de Marie-Thérèse Jossen. Els dos creadors ja havien treballat anteriorment en produccions que barrejaven sons, espais i la percepció que s’obté d’ells, així com amb les formes diferents de teatre musical i teatre auditiu. Per a l’obra Lost circles, Delnon i Jossen han elaborat una instal•lació que explica la diferència entre els espais de so de les dues peces per una interconnexió diferent entre espai escènic i espai de so. A més Lost circles tracta de la relació entre soprano i conjunt de música així com del posicionament dels intèrprets en un espai concret o en un tot. No hi haurà una escenografia habitual, l’escena es desenvoluparà en un pòdium pujat i rodó situat enmig dels espectadors.

L’obra Im Bau transforma aquest pòdium en una unitat hermètica, un cosmos, que fusiona la individualitat de la soprano i dels músics amb l’espai. El so es produeix entre els actors i dins de la unitat hermètica. Els espectadors es converteixen en persones alienes, en observadors fora del cau.

Completament diferent al que passa a Ana Andromeda. En aquesta obra l’enfocament se centra en una dona com a individu que estableix, al centre de l’acció, un diàleg amb ella mateixa. El podi és per a ella i el seu món interior. Els músics s’han apartat del podi i estan posicionats a l’espai de fora del cercle d’espectadors. El so dels instruments i la veu interior de la dona estableixen, des de fora o mitjançant altaveus distribuïts en l’espai, un diàleg amb la protagonista i cap al centre de l’espai. D’aquesta manera serà possible no només una formació de situacions concretes, sinó també una creació dinàmica i un moviment de l’espai de so.